Capítols

Segons la concepció lineal del temps que tenen la majoria de les civilitzacions humanes, el futur és la porció de la línia temporal que encara no ha succeït. En filosofia, l’etern present és la creença que només el present existeix i que el futur i el passat són irreals. La futurologia és la ciència, art i pràctica de postular futurs possibles.

La ira és una emoció que s’expressa amb enuig, ressentiment, fúria, irritabilitat. Els efectes físics de la ira inclouen augment del ritme cardíac, pressió sanguínia i nivells d’adrenalina i noradrenalina. Alguns veuen la ira com una part de la resposta cerebral d’atacar o fugir d’una amenaça o dany percebuts. Els psicòlegs antics veuen la ira com una emoció primordial, natural, i madura experimentada per tots els humans de vegades, i com una cosa que té valor funcional per sobreviure. La ira incontrolada pot, però, afectar negativament personal o socialment la qualitat de vida. Manifestacions d’ira es poden fer servir com una estratègia de manipulació mental per influir socialment.

La sorpresa és una emoció bàsica, és un breu estat emocional, resultat d’un esdeveniment inesperat. Pot tenir qualsevol valència, és a dir, que pot ser neutral, agradable o desagradable. Espontània o involuntària, la sorpresa sovint és expressada per només una fracció de segon. Pot ser seguida immediatament per l’emoció de la por o l’alegria.

La frustració és el sentiment desagradable pel qual les expectatives d’una persona no es veuen satisfetes. La frustració interfereix produint amargura, ressentiment, impotència i ràbia. També pot desencadenar en depressió perquè la persona afectada sent que no pot solucionar els seus problemes. Aquestes persones generalment diuen ‘Em rendeixo’, però la frustració és un signe positiu indicador que el mètode que s’ha fet servir s’ha de canviar per solucionar el problema.

La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable davant d’alguna cosa que ens espanta o creiem que ens pot fer mal. És provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o inclús passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu. En aquest sentit, és normal i beneficiós per l’individu i per la seva espècie.

L’alegria és una de les emocions bàsiques del ésser humà, juntament amb la por, l’ira, el fàstic, la tristesa i la sorpresa. És un estat interior fresc i lluminós, generadora de benestar general, alts nivells d’energia i una poderosa disposició a l’acció constructiva.

L’angoixa és l’emoció més negativa i aversiva. El dolor i la por activen l’angoixa, com també l’excés de temperatura o soroll. L’angoixa és essencial per motivar a la persona a realitzar qualsevol conducta necessària per alleujar les circumstàncies que l’han provocat. Segons Freud: Por davant un perill desconegut o indeterminat, que sorgeix de l’interior d’un mateix.

Fem una mateixa manifestació del fàstic a tot el món: el nas s’arruga i els llavis superiors s’eleven, mentre les comissures descendeixen. El fàstic és una de les emocions bàsiques i elementals de l’home, l’origen d’aquesta emoció radica en una reacció defensiva contra determinades sustancies no comestibles o nocives. Tot i axí, l’objecte del fàstic és variable i ve determinat per la cultura. Els pacients s’enfronten per primera vegada a la ingesta d’aliments sòlids i naturals.

Començen els experiments : “Teoría del conformisme”.

-Alguna vegada ha revisat la història de la humanitat des d’un punt de vista neuropsicológic?

HUMAN CORE ho farà per vostè!

Comença HUMAN CORE, el nou programa de divulgació científica, un experiment televisat que té com objectiu estudiar la psique i la conducta del ésser humà fora de l’abast tecnològic. Cinc pacients classificats per la seva varietat racial es posen al servei de l’experiment. A partir d’aquest moment els pacients atenen al nom d‘ HUMÀ.

Benvinguts al futur!