En aquest capítol entrem en la intimitat del Jordi, un jove de 41 anys que pateix un càncer que ha fet metàstasi. Durant tres mesos ens explicarà a través d’una videocàmera com la malaltia li ha canviat la vida, la visió del seu futur i també de la idea que té de la mort. En definitiva, les seves gravacions ens mostraran com lluita per viure.
Capítols
Patrocinat per:
Facebook
Twitter @El_vol
- Hoy nace Duelia, un proyecto hecho con mucho esfuerzo e ilusión para ayudar a las personas en proceso de duelo y... http://t.co/8a1b1E7d 02/05/2012
- "Aprender a morir es nuestra asignatura pendiente para estar riéndonos hasta el último momento" http://t.co/Su5ovdCe 27/03/2012
- Què és el budisme laic? Viure alliberat de la por al dolor, la malaltia, l'envelliment i la mort http://t.co/K6wewx5W 09/03/2012
Hola,
En primer lloc felicitar-vos per enèsima vegada pel vostre treball que sens dubte ha estat increïble, molt bona feina nois.
En segon lloc vull donar les gràcies al Jordi per oferir-nos un document on sense cap mena de dubte deixa patent amb la profunditat de les seves reflexions totes les seves ganes de viure, en definitiva la seva lluita per la vida.
Encara que de forma efímera i gràcies a l’equip del programa, vaig tenir la sort de compartir cafè i conversa amb el Jordi (entre d’altres) durant unes hores . Allà on estiguis Jordi… GRÀCIES.
I finalment enviar una salutació i una abraçada ben forta a l’Elisabeth i en Pau. És evident que heu estat feliços al seu costat però encara ho és més que ell s’ha marxat estant molt i molt orgullós de tots dos… pot haver-hi millor recompensa?
Gràcies Raul per les teves paraules, certament és gratificant pensar que junts hem estat molt feliços, tant ell com nosaltres. Ets el Raul que va compartir alguna sessió de quimio amb el Jordi? Si no és així em pots dir de què el coneixies? Gràcies. elisabet
Ja t’he trobat al facebook i ja recordo qui ets i el cafè. Una abraçada. Elisabet
Us vull agraïr la feina que heu fet perquè m’ha donat la oportunitat de tornar a veure al Jordi, a qui he conegut de tota la vida i amb qui ha pogut compartir algunes hores al final de la seva vida, quan va vindre a Duesaigües per darrer cop. Al Jordi, no sabria que dir-li; quan et trobes pel camí algú tan especial, et quedes tant impactat i ple que no et surten les paraules. Ara fa un mes que ha marxat i encara tinc aquell regust de felicitat quan penso en ell, que es molt sovint. Nomès puc agraïr-li el que ens ha donat i el que encara ens continua donant, aquesta lliçó de vida tant forta. Tinc el consol que és allà dalt, amb el meu germà Alfredo, i que seran bons amics. Una abraçada molt forta al Pau i l’Elisabet.
Gràcies Jordi. De ben segur que deuen estar junts en “la seva nova vida” i que ens seguirant estimant tant o més com fins ara. Nosaltres també ho seguirem fent. Una abraçada. Elisabet.
Vaig tenir el plaer de compartir habitació 4 dies amb en Jordi a finals de setembre, principis d’octubre. Quan vaig tornar a l’hospital vaig anar-hi per saludar-lo i no hi era i vaig pensar qualsevol cosa, però no pas que ja havia gaudit de la seva ultima glopada d’aire. Ja li vaig dir quan ens vam acomiadar, però ho torno a repetir per aquí, moltes gràcies a ell i a tota la seva familía i amics que l’anaven a visitar que es van portar molt bé amb mi i que també em van ajudar amb el meu braç trencat. No sé si s’enrecordaran de mi, però igualment a tots ells una abraçada ben forta. I només dir que sé que és cert, ja que ho vaig veure, que com ell diu en aquest document, que és molt maco i que no em cansaré d’ensenyar-li a tothom, que en Jordi era feliç i que així doncs ha marxat a la seva següent etapa
Gràcies Roger, i tant que ens en recordem de tu, fins i tot el Pau, suposo que el va impactar el teu braç trencat. Una abraçada molt forta també per tu i espero que ja estiguis recuperat. Elisabet
El documental es infinitamente generoso. La experiencia de Jordi es noble, humana. Me conmovió mucho la historia. Les deseo mucha PAZ.
Molts petons per tots 3. Jordi “petit”, sempre seràs amb nosaltres