Com arriba la mort a les nostres vides? A vegades s’acosta de manera sobtada sense avisar i en d’altres és el final d’una llarga malaltia. Com reaccionen els familiars que s’enfronten a una mort? Més enllà de la pèrdua, el capítol també explica què és la mort en termes científics i biològics. Des d’un punt de vista més espiritual la doctora en Metafísica, Anji Carmelo, descriu el seu concepte de la mort com un fet alliberador.
Capítols
Patrocinat per:
Facebook
Twitter @El_vol
- Hoy nace Duelia, un proyecto hecho con mucho esfuerzo e ilusión para ayudar a las personas en proceso de duelo y... http://t.co/8a1b1E7d 02/05/2012
- "Aprender a morir es nuestra asignatura pendiente para estar riéndonos hasta el último momento" http://t.co/Su5ovdCe 27/03/2012
- Què és el budisme laic? Viure alliberat de la por al dolor, la malaltia, l'envelliment i la mort http://t.co/K6wewx5W 09/03/2012
Un altre gran capítol per desvetllar una mica més el tema que ens ocupa. He viscut diferents tipus de morts dins la meva família, totes molt properes, i és veritat que un plora de manera “egoïsta”, perquè ja no podrà tenir més als seus estimats a prop. És un procés que s’ha de passar i és important que cadascú faci el seu dol al seu ritme, sense que el plorar, l’estar trist o el passar de cuc a papallona sigui un fet imposat.
De nou, una bona reflexió! Felicitats
Mireia, molt interessant això que dius. Més endavant dediquem un capítol al dol, on mostrem la feina que fan els professionals que ajuden a alleugerir el dolor de la pèrdua. També parlarem amb persones que han viscut la mort d’un ésser estimat i ens explicaran com ho han superat. Esperem que us ajudi!
Gràcies i felicitats per aquesta feina! ja era hora que en un mitja de comunicació és parles d’un tema tant important, sobretot per la manera que ho esteu enfocant, amb molta sensiblitat i professionalitat. Confio en que tingueu molt èxit i que més endavant ho pugueu transmetre per un mitjà més ampli i així poder arribar a totes les cases.
Gràcies per la vostra aportació en el tema de la mort del que sempre se’n defuig, com si parlar-ne la pugués d’alguna forma atraure.
Soc la mare d’una filla que va morir amb 20 anys, ara fa un any, després de dos de cruel de dos i sento el buit de la seva absència, però també una plenitud immensa, pel valor de l’essència amb la que m’ha vestit, com a mare, com a dona, com a ésser humà.
La recordo amb un amor immens, no tan sols amb el dolor de la pèrdua. Tinc gravada la seva alegria, la seva força de viure, de superació i sé que la mostra més gran d’amor que li puc fer com a mare, és no viure en un dol etern, ni viure enfadada amb la vida, per haver-me separat físicament de qui més estimava.
El seu lema era: “Báilale a la Vida” i m’ha fet gràcia el títol del vostre programa, doncs ella havía incorporat en el disseny del seu lema, una papallona, com a símbol de transformació.
Després de morir molts amics i gent que ni jo coneixia, m’enviaven cartes sobre el que la Maria els havia aportat en vida i el que significava la seva mort i vaig decidir obrir una pàgina al Facebook: “Báilale a la Vida” perquè es pogués expressar. Aquests mesos m’ha meravellat tot el que s’ha expressat allí, d’amics, de gent coneguda i fins i tot de persones que no ens coneixien i que en veure el missatge que allí es donava, s’han adherit al grup.
Salutacions
Gràcies per tot